9/24/2015

"Torero d'hivern"


Torero d'hivern
Miquel Adam
Edicions de 1984

No suporto perdre el temps ni que me'l facin perdre. I la sensació després de llegir aquest llibre és quina pèrdua de temps! Té un bon català, però és antipàtic, banal, a vegades inintel·ligible, desagradable, irònic sense gràcia... Bé, que no s'enfadi l'autor. Suposo que el que busca és provocar, i ho aconsegueix. Són relats curts, a qual més absurd. El llibre es divideix en tres parts, i encara no veig a què respon aquesta divisió. I no tinc ganes de cercar informació, tan antipàtic se m'ha fet. I per què l'he llegit? Perquè una llibrera amiga volia la meva opinió. Dons aquí està. A ella li faré una ressenya una mica més complerta. Un 4.

"Amb el poder que li atorga ser president d’escala, un veí intenta instaurar un règim dictatorial en el seu bloc de pisos. Un jove editor viatja a la Fira de Frankfurt per descobrir el nul valor de la literatura. Un treballador incapaç de torejar les injustícies del món laboral viu una revolta que comença pel seu propi cos. Un no ningú publica un llibre i adquireix tots els tics megalòmans dels grans escriptors.

La galeria de personatges que es passegen per aquest conjunt de relats tenen l’orgull íntim de saber-se més alts i més guapos que el que la realitat els vol fer creure, i d’aquí rau la seva entranyable dignitat. I d’aquí que l’humor que batega en aquest llibre sigui ironia combativa, que la tristesa es confongui amb l’esperança i que l’amor vagi de la mà de la venjança."